diumenge, 20 de novembre del 2011

La família nuclear, un invent contemporani

La definició de què és una mare, de quines són les seves funcions en la cura de l'infant, té molt a veure en que és per a nosaltres una família.

Avui en dia, la majoria de nosaltres quan pensem en una família imaginem una mare, un pare i els seus fills vivint en una mateixa llar. Aquesta és el que en termes més formals coneixem com "família nuclear". Ja només el terme "nuclear" ens remet a pensar-hi com el nucli essencial, a partir del qual es construeix tota la resta. Es considera com un estat natural, però de natural no en té res...de fet el concepte de família nuclear es crea (com tantes altres coses) a partir de la industrialització. Va sorgir probablement arrel de l'arribada massiva de població a les ciutats, la generalització del treball a la fàbrica i la demanda per part dels sindicats d'un salari familiar, segons el qual un home hauria de guanyar prou diners per mantenir la seva família i van decidir que com a família s'entendria pare, mare i fills. El resultat final fou que mica en mica es va anar creant una idea concreta de com havia de ser una família, quin era el model desitjable i "natural".

Però com veurem, poques famílies s'adeqüen al model. En primer lloc, si obrim una mica el visor, més enllà de la societat occidental, de famílies d'aquest tipus n'hi ha ben poques. Tenim famílies polígames, famílies extenses...hi ha grups que viuen homes i dones separats, etc. Només un petit percentatge està conformat per petites famílies amb una mare, un pare i els seus fills. 
Fins i tot al món occidental aquest concepte és més un model que una realitat. Només si em fixo en la meva experiència personal ja em costa trobar una família nuclear en condicions! De petita vivíem amb la meva mare a casa els meus avis (amb les tietes també, es clar!). Després vaig viure molts anys jo i ma mare, després ella es va casar i va tenir un nen i vivíem tots quatre plegats. Després vaig viure en un pis amb dos bons amics i finalment ara estic amb la meva parella i la meva filla (ara sí, som una família super nuclear i tradicional, podríem dir!).

Alguns estudiosos, han considerat que el nucli familiar essencial seria la mare i el seu fill biològic, però ni tant sols això es produeix en tots els casos. Segons uns estudis antropològics, per exemple, a les famílies afroamericanes d'Estats Units molts fills no viuen amb les seves mares biològiques, sinó que ho fan amb les àvies, tietes o altres parents. 

N'hi ha tants, de models! Al final, per mi el que hauria de ser una família és un grup de persones que s'estimen, es respecten i que viuen sota un mateix sostre. I si ho entenem així, sí que crec que les criatures han de viure en una família que els hi donin estabilitat. Però a partir d'aquí, podem organitzar-nos com ens sembli. Els nens no patiran. Ells només necessiten que els estimin.

14 comentaris:

  1. Molt d'acord amb la conclusió final! L'important és una llar on sents que hi pertanys, que t'estimen.

    I crec que els fills són molt importants per a tenir aquesta sensació. Bé, jo en el meu cas sento més que som una famílai des que tenim la nena. Abans, potser pel fet que no estem casats, em semblava que la cosa era més informal.
    Petons

    ResponElimina
  2. M'agrada molt la reflexió final. Estic totalment d'acord! Ens hauríem de deixar de preocupar tant pels noms que hi posem a les coses i fixar-nos més en el fons.

    ResponElimina
  3. No hi havia pensat, Onavis, però per nosaltres (que tampoc ens hem casat) tenir la filla també va ser una mica inaugurar la família...recordo especialment quan vam fer-nos el llibre de família, la primera vegada que firmàvem un paperet on apareixíem plegats. Em va fer il·lusió!

    Esther, exactament! Les etiquetes fan mal a molta gent.

    ResponElimina
  4. Tota la raó del món, la família ens la creem nosaltres i és com més a gust ens sentim.
    Nosaltres sí que ens vam casar, al 2004 (ho va fer l'Hereu quan era regidor del nostre barri i sempre diem que ens va casar l'alcalde, jeje) però família família tampoc ens hi vam sentir fins que va nèixer el nen. I és que un paper només és un paper, gairebé té més capacitat d'unió una hipoteca que un casament.
    Petons

    ResponElimina
  5. Tens tota la raó Anna amb l'última reflexió, lo important és que les criatures estiguin ben cuidades, és igual si víuen amb els avis, tiets, padrins o veins si hi ha estimació la resta no importa.
    De fet moltes vegades he tingut discusions(ja fa anys) amb gent, per a mi, "curta de mires" on he defensat que les homosexuals han de tenir fills ja que l'amor que els hi conferiràn no té preu i què és millor un nen a un orfanat o que vinqui amb una parella d'homes (no dic de dones perquè ho tenim fàcil per tenir fills), doncs hi havia molta gent que em dèia que un orfanat!! quins collons!!
    Petons

    ResponElimina
  6. Euphorbia, nosaltres estem de lloguer, així que tampoc tenim "compromís hipotecari" però sí, ja ho diuen que és tot una declaració d'amor firmar una hipoteca conjunta!
    Sol Solet, exactament era el que volia expressar, de famílies n'hi ha tantes com puguem imaginar... També les parelles homosexuals formen famílies, és clar...ostres, pensar que hi ha gent que prefereix que els nens estiguin en un orfenat em posa molt trista, la veritat.

    ResponElimina
  7. Hola Anna,m´agrada molt el teu bloc,i em va molt bé per a exterure informació per al mòdul professional que imparteixo als alumnes del cicle formatiu de grau superior d´educació infantil.Em deixaràs que els passi aquesta entrada?(citant la font,és clar).

    ResponElimina
  8. Totalment d'acord! el que no acabo d'entendre és quan es va començar a instituir el model familiar... tens alguna dada més concreta? ara m'he quedat amb el cuquet...

    ResponElimina
  9. Hola Núria, gràcies per les paraules! estaré encantada que l'utilitzis, i tant!

    Mirashka, vols dir el model de família nuclear? Tot i que no tothom està d'acord, aquest tipus de família és un "invent" de la industrialització (és a dir, del capitalisme...)

    ResponElimina
  10. així que durant l'edat mitjana i a les societats preindustrials no hi era? ho dic perque a la feina hem analitzat registres de poblacions preindustrials i erem famílies "nuclears". El que si passava és que, amb l'elevada mortalitat, sobretot femenina, hi havia moltes segones i terceres núpcies que generaven una nova família que evidentment incloïa els fills del primer matrimoni.

    ResponElimina
  11. També desperta aquestes hores,veig...;)
    No conec el cas, ni he estudiat directament el tema...però segur que era una família només amb el pare, mare i fills, sostinguda amb el salari del pare mentre la mare es quedava a casa cuidant dels fills? Tinc la sensació que les xarxes eren més extenses, amb avis, tiets, etc propers i també eren famílies més flexibles, com dius, amb fills d'altres matrimonis, etc...diguem que no hi havia un model fixat "ideal" com va existir després...Però ja et dic, hi ha investigadors que consideren que el model de família nuclear ve de més antic.

    ResponElimina
  12. Jo he conegut models de família patriarcal on hi havia tres generacions vivint sota el mateix sostre i això en la majoria de casos era un desastre sobre tot pels nou vinguts/des. No es divorciaven perquè : on haurien anat les dones sense ofici ni benefici?
    Jo sempre vaig tenir clar que casada o no casada no volia viure amb una caterva de desconeguts que em manessin. I encara ho penso: millor sol que mal acompanyat. I si pot ser amb cases grans, com més grans millor perquè segons diuen com més petit és l'espai, més puja l'índex d'irritabilitat. Els americans ho tenen clar perquè tenen cases enormes.
    Petons.

    ResponElimina
  13. Molt interessant Anna. En el meu cas, com sempre he viscut i conegut de prop el que es coneix com família nuclear, sempre he pensat que era el model més adhient per un infant però si aquest està rodejat d'amor han de poder existir altres models

    ResponElimina
  14. Antònia, decididament jo també sóc de les que prefereixo poca gent al meu voltant...sobretot si no els he triat jo!
    Sandra, jo també he construït una petita família nuclear i estem la mar de bé! Però com dius, existeixen molt models vàlids.

    ResponElimina