L'altre dia llegia a la Vanguardia com s'estava intentant recuperar la imatge de la mare donant el pit, perquè havia desaparegut de l'imaginari contemporani. Sembla que si li demanes a un jove que dibuixi a un nadó, en moltes ocasions el posa amb un biberó i gairebé mai prenent pit. Encara avui en dia, aquesta imatge està considerada com passada de moda, anterior a la Guerra Civil. Jo afegiria, per unes quantes pelis que ha vist darrerament, que fins i tot la lactància amb nens ja més grandets està associada amb mares molt dominants i controladores que volen tenir els seus fills enganxats el màxim de temps possible.
Aquesta notícia em va fer pensar en un tema que just aquests dies estava investigant...En època medieval les imatges de maternitat eren habituals. Les verges de llet (us recomano veure el bloc de la Sandra per veure'n unes quantes de ben boniques), les escenes d'ostentatio mammarum i les verges en cinta poblaven esglésies i llibres. A les dones doncs no els hi devia semblar estrany donar el pit en públic ni mostrar-se embarassades, perquè la mateixa verge apareixia a l'església d'aquesta manera. Maria era una dona propera que experimentava sensacions semblants a les de les demés dones.
Però sabem que les coses no van seguir així. Quan va canviar la moral i les idees davant la imatge maternal? En el que s'ha considerat el pas de l'Edat mitjana a l'Edat moderna. Una època que ho va canviar tot.
A mitjans del s. XVI l'església s'enfrontava a un gran repte, intentar salvaguardar la seva essència en front de les noves idees que havia introduït Luter. Per fer-ho van convocar l'anomenat Concili de Trento. D'aquesta reunió va sorgir una església molt més dura i estricta moralment. Algunes idees tan fantàstiques com la Inquisició van néixer llavors. Una altra de les coses que va quedar afectada fou la imatge de la Verge. La van allunyar de les dones i la van convertir en un icona més proper a la divinitat. Com deia en alguna ocasió, les dones hem estat al llarg de la història o putes o deesses però poques vegades sens considera en el pla de la normalitat. Maria, en aquest cas, va patir el desterrament als altars.
A mitjans del s. XVI l'església s'enfrontava a un gran repte, intentar salvaguardar la seva essència en front de les noves idees que havia introduït Luter. Per fer-ho van convocar l'anomenat Concili de Trento. D'aquesta reunió va sorgir una església molt més dura i estricta moralment. Algunes idees tan fantàstiques com la Inquisició van néixer llavors. Una altra de les coses que va quedar afectada fou la imatge de la Verge. La van allunyar de les dones i la van convertir en un icona més proper a la divinitat. Com deia en alguna ocasió, les dones hem estat al llarg de la història o putes o deesses però poques vegades sens considera en el pla de la normalitat. Maria, en aquest cas, va patir el desterrament als altars.
Concretament en el text que va sortir del Concili els eclesiàstics parlaven de que s'havien de deixar de representar escenes d'una bellesa escandalosa...quina manera més perversa de referir-se als pits de la verge, no trobeu?
Que devien pensar les dones quan van deixar de veure escenes de dones donant el pit, de dones embarassades? Que van sentir quan l'església va creure que ensenyar el pit per alimentar un nadó era una escena "escandalosament bonica"?
I així estem, fins avui, que donem el pit en públic i ens hem de sentir, en algunes mirades, com si estiguéssim en mig d'una escena eròtica i en alguns llocs, fins i tot, hem de patir denúncies per escàndol públic.
(Per cert, no té res a veure, però voldria comentar que...hem començat a debatre sobre Antígona! No cal haver llegit el llibre per tenir una opinió sobre certs temes... Us convido a passar pel bloc i dir-hi la vostra, si en teniu ganes!)
Jo penso que s'ha de ser molt pervertit per veure una escena eròtica on hi ha una mare donant el pit al seu fill però ja se sap que els que sempre donen classes de moral als altres són els pitjors.
ResponEliminaSer un reprimit no ha de ser bo de cap manera!
Tens raó...darrera d'aquest tipus de pensaments, només pot haver-hi algú que viu la sexualitat d'una manera molt poc saludable...
ResponEliminaÉs curiós Anna, com la imatge de coses naturals varia durant la història o la evolució. Com una cosa tant normal s'ha tornat en una cosa curiosa de veure.
ResponEliminaSalvant les diferències, m'ha fet recordar l'enquesta que es va fer fa uns anys on es demanava a nens de ciutat i de poble que dibuixéssin un pollastre. Els nens de poble fèien un gall o gallina i els de ciutat un pollastre a l'ast. És a dir, la imatge també variava, el que passa que aquí en lloc de al llarg de la història varia segons la zona geogràfica.
Molt interessant. Respecte a aquest tema de l'escisió de l'església, el trobo molt interessant i vaig llegir un llibre en que parlava de la persecució dels protestants per part dels catòlics i, dins dels protestants, de com la verge havia passat a ser un personatge secundari dins la història sagrada i per tant no es podia venerar. Per això m'ha semblat curiós com uns i altres estiraven la corda cap a l'extrem: uns fent de la verge un ésser diví i els altres deixant-la del tot de banda.
ResponEliminaSí, de fet només cal veure que la majoria de nines porten com a accesori un biberó, que ja em sembla bé, però potser contribueix a reforçar aquesta idea.
ResponEliminaA mi se'm fa estrany veure a la meva filla donant-li bibe a la nina, em fa molta gràcia perquè ella no n'ha pres mai cap!
Sol Solet, gran història la del pollastre!
ResponEliminaMirashka, doncs sí, no havia pensat en la persecusió de la imatge de la verge a la banda protestant, però tampoc devia contribuir gaire a normalitzar la imatge de la maternitat...com deia , o putes de deesses, sempre igual! :P
Si, el tema del bibi està totalment normalitzat a les joguines.,com dius, tampoc és que calgui demonitzar-ho, la meva té també un bibi d'aquests i està ben contenta...però s'hauria de introduir també l'altre part, perquè és fonamental per canviar mentalitats...
Jo viatjo sovint als Campaments de refugiats sahrauís. Les dones van cobertes de cap a peus amb una espècie de vel que elles anomenen melfha i no mostren mai el cos a les mirades alienes. Doncs bé quan alleten no els fa res ensenyar els pits i tinc fotos de la mare de la nostra família alletant el seu nadó. Curiós oi?
ResponEliminaA mi em feia molta vergonya alletar en públic i si érem fora de casa o bé anava al cotxe o esperava arribar, amb els plors de la nena que reclamava l'aliment. La mare no ho podia entendre, deia que si algú mirava malament pitjor per ell però llavors jo era molt jove i havia rebut una educació molt repressora.
Després ja va venir la moda de fer top-less a les platges per això és com contradictori qe les mares lactants els faci cosa ensenyar el pit per alletar i no els hi faci res ensenyar-los per prendre el sol.
Petons.
Petons.
Ostres, just jo vaig viure una escena semblant...l'altre dia a l'ambulatori una noia musulmana (amb mocador al cap) va treure el pit, sense cap complexe (també hi havia homes a la saleta)i li va donar de mamar al seu fill...i vaig pensar que tenim moltes idees preconcebudes. A mi, al menys, em va trencar alguns esquemes. Seria interessant, si tornes al Sàhara, preguntar a alguna d'elles que en pensen d'això de treure els pits en públic, a veure com ho veuen. Potser per la banda musulmana la imatge del pit femení segueix anant més enllà de l'objecte sexual, com aquí fa segles...
ResponEliminaAl.lucino amb això que expliques de la "bellesa escandalosa". Quanta manipulació ha hagut al llarg de la història!
ResponEliminaJo també tinc curiositat per saber com ho veu la dona musulmana, així que si algú té l'oportunitat que pregunti que pregunti.
Doncs a petició de la Mamamoderna i jo mateixa, queda obert el post a veure si algú ens pot oferir la versió musulmana de l'assumpte!
ResponElimina