dilluns, 23 de gener de 2012

El llenguatge de l'Ariadna

Avui torno a parlar de nosaltres...perquè penso que és un tema interessant i que pot servir a més gent. Com sabeu moltes de vosaltres, la meva família viu al País Basc i a casa les llengües habituals són el català i l'euskera. A l'escola parlen  l'euskera i castellà. 

Que passa amb el llenguatge d'una nena exposada a dues o tres llengües cada dia i de manera habitual? Que passa, sobretot, quan dues d'aquestes llengües són molt diferents, tant en estructura com en lèxic? Bé, jo pel poc que m'he informat, el primer que et trobes és que els nens triguen més en parlar. Doncs exactament aquest és el nostre cas. Tot i que a l'Ariadna se la veu despreta i amb ganes de comunicar-se, diu molt poques paraules. Ara té 20 mesos i no va ser fins setembre que va començar a dir la que podriem considerar la seva primera paraula amb sentit: AUAUAUAUAU (aigua) i la primera que utilitza de manera correcte, per dir que vol aigua. 

Ara a aquesta paraula i hem afegit, 'IRA (mira) i el meu nom de pila (de manera una mica suigeneris, però sí, crec que es pot dir que em crida així). Fa només uns dies diu PA per dir pa. Ara, fa relativament poc, veiem que comença a repetir coses, però li costa molt. A vegades diu paraules però després no les repeteix més. 

Després estan el tema de les onomatopeies que les utilitza bastant. UAU-UAU (quan veu un gos), CUA-CUA-CUA (quan veu un ànec o qualsevol animal amb bec), UUUUUU (una vaca).

Però el que més m'està sorprenent és el tema dels signes. Fa temps vaig publicar una entrada sobre el llenguatge on explicava que hi ha una tècnica per ensenyar als nens el llenguatge dels signes, perquè es puguin comunicar amb els pares abans de parlar. En aquell moment ja vaig dir que, tot i que em semblava interessant, pensava que la meva filla ja en tenia prou en desxifrar dos idiomes, com perquè li afegissim el dels signes. Doncs, bé,  el cas és que l'Ariadna ha decidit que, com que no pot parlar gaire, utilitzarà les signes per comunicar-se amb nosaltres.

Així que s'inventa gestos per dir coses....

- JA ESTÀ: aquest és el que fa servir des de far més temps...abans de l'estiu ja ho feia...un cop de mans sec, plaf, per dir que no vol més....que ja en té prou.

- CÀRGOL: Es posa la maneta sobre el cap imitant el gest que fem quan cantem la cançó del Cargol treu banya.

- ELEFANT: Estira el braç cap al cel, imitant el gest que fem quan cantem la cançó de l'Elefant..

- TINC GANA: S'assenyala dins de la boca amb el dit i fa un sorollet amb la llengua, en plan nyam, nyam...

- GAT: Es mossega el dit, perquè un dia va veure un gat que mossegava i ens ho va explicar amb pels i senyals (mai millor dit) i ara ja ha quedat el signe, cada cop que veu un gat.

- BIBERÓ: Fa veure com si se'l begués, amb les mans. 

I ara, que sap dir-nos tantes coses, encara que no sigui en paraules, és bonic descobrir en el que es fixa i quin univers l'envolta.


Ahir, per exemple, li va semblar que la L i la C majúscula de llibre que estavem mirant eren cargols....i qui sóc jo per dir-li el contrari?

9 comentaris:

  1. Quan comencen a expressar-se és suposo quan podem començar a coneixer més als nostres fills. Tens raó que és molt xulo aprendre les coses que més li agraden!

    I això que dius de l'idioma, jo ho he vist així en un fill d'una amiga meva castellanoparlant casada amb un italià, a casa parlen dos idiomes i al nen a la guarderia també li parlaven català. Va tardar més a parlar, però ara que és més gran, els domina bé els tres. Tot això que tindrà l'Ariadna!!

    ResponElimina
  2. Jo em penso que entendre-la amb els signes és una cosa, ara que ella ho sàpiga i s'hi acostumi sense fer l'esforç...
    Ho dic perquè la nostra gran que és i era molt tímida també ho feia. Fins que vaig dir prou i la resposta va ser:
    - La mare no entén què vols. Dis-m'ho. Mare, vull aigua o tinc gana o tinc pipí...
    A l'escola bressol feien servir el mateix mètode, llavors va començar a expressar-se amb correcció. Res de xixa, ni buma, ni res: aigua, carn, pa...
    Nosaltres no som bilingües, parlàvem en català però sí que conec casos com el teu. Els petits allò que fan és confondre paraules mig en castellà o mig en català i en algun cas el d'una mare irlandesa en anglès però al cap de poc temps parlen amb correcció, amb l'àvia en castellà i amb els pares en català, sense problemes a no ser petites interferències com tothom. Ahir mateix parlava amb un senyor i no podia trobar la traducció de trasbals. Això és normal.
    Si pot articular guau pot dir gos o perro, ja amb l'euskera no m'hi poso.
    També he observat que els nens sahrauís parlen més tard que els nostres perquè l'idioma és molt difícil i cal tenir molt bona oïda per distingir a més els verbs tenen masculí i femení, per exemple per di menja a un home diuen Oukel i a una dona Oukli. Conec un pare que per estimular-lo jugaven a parlar per telèfon i déu n'hi do com en va aprendre i de pressa.
    Petons.
    PS/ T'he fet el comentari sense cap ànim de res i sense voler sentar càtedra, cadascú coneix els seus fills i cada infant és un món. Només he explicat la nostra experiència. La petita, en canvi, va parlar abans de caminar com aquell que diu i d'una manera tan adulta que feia una mica de ràbia i tot...;)

    ResponElimina
  3. Sí, normalment els nens que viuen en una llar on es parlen diferents idiomes triguen més a parlar però com diu l'Onavis, després tindrà tres idiomes que no està gens malament, eh?

    I de vegades no va tan malament que triguin a parlar perquè hi ha que triguen i després no callen jaja! Jo a casa en tinc un d'aquests...

    ResponElimina
  4. Les meves també van trigar una mica a parlar (diuen que en bessons no és extrany) i els casos que conec de nens bilingües els ha passat el mateix, però com diuen les companyes acaben parlant la mar de bé i tots els idiomes!

    A que és xulo quan comencen a fer-se entendre? jo és que ara les sento i me'n faig creus!

    ResponElimina
  5. Bé, jo la veritat és que no ho veig com un problema que parli en singes, de moment. M'ho prenc una mica com el tema de gatejar, el que és interessant és que tinguin movilitat, caminar sempre acaben caminanat. Ara mateix el que m'interessa és que s'expressi i sàpiga demanar el que vol, parlar ja parlarà, espero! jeje...
    El que em sorprèn, i per això he fet l'entrada, és la capacitat que té per fer-se entendre sense paraules, crec que és possitiu les dresseres i fórmules que inventa per explicar-nos coses.

    Sobre les diverses llengues, doncs ja estem veient la de coses positives que té estar en contacte amb tantes...veure com entèn perfectament les coses que li diem tant jo com el seu pare...l'altre dia, em dia la profesora de la guarderia que li parla en castellà, que es sorprenia com podia ser que entengués tot el que li deia sense sentir el castellà a casa...això em fa pensar que, com dieu, estic segura que parlarà perfectament totes les llengues i a més, tindrà molta capacitat per apendre'n de noves.

    ResponElimina
  6. Ja també he sentit sovint que els nens bilingues o trilingues triquen més a parlar. En el meu cas així va ser pero el cas del meu fill que a casa conviu amb el català i el castellà i a escola amb l'anglés, va ser molt precòs parlant. Es cert que sovint s'envolica i barreja paraules de diferents idiones pero crec que per ell es un enriquiment

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, cada nen és un món. Jo tinc la sensació que la meva, encara que no hagués estat en un entorn bilingue també hagués trigat una mica en parlar. Té massa feina ocupant-se d'altres temes -fer cuinetes, jugar amb la plastenlina, etc- ...;)

      Elimina
  7. Sí que és molt interessant que la teva nena faci servir aquests recursos per expressar-se.
    El baby fa servir els ulls i el mmmmmmm, quan vol alguna cosa, es fa entendre la mar de bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo crec que el que és xulo és que sàpiguen explicar-se, això els hi serivarà en el futur, segur!

      Elimina