Nens robats

Suposo que totes vosaltres ja esteu al cas de les denúncies que fa temps que van sortint a la llum sobre irregularitats en les adopcions en aquest país. Fa temps vaig fer una petita entrada. És una història esfereidora. Indicis de nens que van ser separats de les mares biològiques, dient que havien mort i posteriorment venuts a famílies que podien pagar-ho. Els xifres fan por i l'escàndol hauria de ser monumental, però com acostuma a pasar en aquest país, tenim costum i agrada això de tapar temes que no donen bona imatge. Els casos no han arribat al Tribunal Suprem, en moltes ocasions han estat arxivats. 

Un dels llocs on més denúncies s'han fet és al País Basc, de nou les darreres notícies, que semblen confirmar tots els temors, no han passat dels diaris regionals, jo, com a mínim no he vist que sortís a cap noticiari d'àmbit estatal...vosaltres potser podeu confirmar-m'ho.

De les 300 i escaix denúncies en tota la comunitat autónoma, unes 200 són de Donostia, de la clínica Residencia Aranzazu...la clínica principal de la capital Gipuzkoana, amb casos que arriben fins a 1993 (!!!), tot i que el gruix seria de voltants del 75, quan es va contabilitzar una mortalitat infantil a l'hospital de fins al 30 % (!!!). El tema és que en aquesta ocasió les autoritats provincials han decidit posar-se a investigar i han començat a fer exhumacions dels llocs on suposadament estaven els nounats. Del tres fèretres oberts fins ara en cap (!!!) no hi havia restes humans. Sembla que es preparen altres 12.

Us deixo l'enllaç de la notícia, una de les que han aparegut, tot i que podeu rastejar-ne més, si us interesssa. Sobretot als diaris Diario Vasco i Gara, són els que més han seguit el tema.

I fins aquí les dades fredes. Ara pensem una mica en la magnitud de la tragèdia. Una mare pareix i li diuen que el seu fill a mort, després del dolorosíssim dol descobreix molts anys després que l'havien enganyat i que en realitat, el servei de l'hospital havia decidit donar el seu fill en adopció a canvi de diners. A mi aquestes coses em deixen el cor destrossat i una impotència increïble. Només espero que per una vegada, en aquest país, es  faci justícia.